EL PARADIS ESTA AL COR!!

I em vaig treure el pareo, amb enyor i amb la decissió fer-ma de incorpora-ho al vestuari d’estiu, en memòria, agraïment i perquè és una peça de roba comoda i moolt sexi. On no arriba la visió treballa la imaginació...

Ens vaig treure el pareo -deia- i em vaig anar a les aules...

A la meva ment ressonaven les paraules... el paradís està al cor... el paradís està al cor... EL PARADIS ESTA AL COR!!

El cor: òrgan musculós impulsor de la circulació de la sang.

El cor: segons la filosofía oriental, quart xakcra o centre de energia on estan situats els sentiments.

Sentiments: Allò que veritablement som i una constant a les meves classes.

Sentiments: Positius i negatius. EDUCABLES. Partin de la realitat, potenciar uns -els positius- i aceptar els altres, per a situar-los al lloc corresponent, sense deixar-nos controlar o dominar i, sense que siguin els motors de les nostres accions o les nostres decissions... Tans cops ho podem veure això, a les aules i especialmet fóra d’elles... Vides marcades pels sentiments negatius.

Perquè per als més menuts tot son sentiments, la experiencia i la realitat es filtrada a través d’ells. Sentiments positius i situacions amables on els adults tenim protagonisme y amb els quals, en la entrega als altres, creixem. O desoladors paissatges que afloren y marquen la infantessa, per a després en la edat adulta ser metòdicament repetits. Paissatges tristos y dessoladors, on impera la mort i la desgràcia. Malalties de l’ànima.

Recordo la ultima actuació al respecte: No era la meva classe habitual, teniem poc temps i llegiam sobre “una situació regada amb unes gotes d’enveja” vaig parar la lectura y vaig voler que els meus alumnes de 6è, m’expliquessin la frase...

- que té enveja... em deia amb un fil de veu el més agossarat.

- Y què és la enveja? Silenci...

- Un sentiment- els hi vaig ajudar ...un sentiment negatiu...

- Hi ha sentiments positius?

Hi veia com a l’unison s’obrien boca i ulls, tal que haguessin rebut un fort cop...

- Anomenem sentiments... vaig voler. I no sortien. Posant exemples i amb paciència ho vam fer i vaig poger fer la meva “xarraeta” introductoria...

- I ara, qui vol explicar-nos alguna situació en la qual hi hagués algun sentiment...

Silenci. Ni tan sols un murmuri suau travessava l’aire... Tocats!! Bé!!

Llavors jo els hi par-lo d’aquella vegada -només una- que vaig sentir l’odi i de com, després i al llarg de tota una setmana sentia la bruticia d’aquella vibració a la meva pell i a la meva ànima...

S’animen y em parlen de la enveja vers el germà, del Dolor provocat per una injusticia a casa o a la escola, de l’Amor al pare o a la mare, de l’Amistat, de la Solidaritat amb els companys, de la Pena y la Compassió que els hi provoca un “desastre” de la natura o una guerra...

Diuen alguns estudiosos que, mitjançant la meditació, l’esser humà pot equilibrar les seves pasions, dirigir les seves aspiracions de forma positiva y posar-se en armonia amb la natura. Diuen que amb la meditació despertem els xakcres y llavors -diuen- l’ésser humà augmenta les capacitats del seu cos y aconsegueix espiritualizar-lo. El cos pasa de ser merament materia i s’obre al coneixement. La ment, eix bàsic del treball a escoles i instituts, és l’ordinador eficient que recolza totes aquestes accions.

La meditació: una altre constant amb els y les meves alumnes.

La meditació: He llegit sobre estadístiques que indiquen que en poblacions on hi ha un percentatge de la població que ho pràctica, la violència està molt més controlada. I he pogut comprovar que alguns alts executius la fan seva.

La meditació: recordo aquella vegada -acabava d’arribar al sistema educatiu- era la profe d’educació física i després d’una sessió d’esport vam fer una relaxació: una nena amb el cos especialment preparat (era una esportista) va tenir una d’aquestes experiències úniques que et fan sentir que ha valgut la pena viure. Va sentir com llums de colors l’envoltaven i s’elevava amb elles, amb una dança suau i plaent. Així ho explicava. Hi ho va explicar a tothom... Es va montar un “pollastre” a l’escola... Tothom, alumnes, mestres, mares, volia fer relaxacions...

La meditació: A mi se’m pot escoltar dir que si no aconsegueixo ensenyar-lis res més, pero aprenen a relaxar-se, el meu temps i el meu esforç ja és recompensat.