AVIONS...

Dos dias després de iniciada la guerra que assolava Iugoslàvia vaig trobar els meus alumnes jugant amb avions. Avions de paper, com els hem fet sempre. Ells, que tot i tenir un poster alusiu a l’aula, mai s´havien interessat... Eren avions de mercaderies, supersònics, passatgers o simples avionetes? No! Eren bombarders!

I jugaven a tirar bombes i a destruir objectius com ho veien reiteradament en els diferents informatius que cobrien la noticia. I s’ho passaven d´allò més bé. Si ho hagessin fet a propòsit no m’ haurien fet tan de mal. Els meus estimats avions!! Reduits a simples armes per fer la guerra. Inconscients com son de la destrucció i del dolor que un joc d’aquestes características pot inflingir a l´ésser humà, és va impossar una reflexió conjunta...

D’ella i sobre la guerra als Balcans, va sorgir una idea general, després de desestimar algunes, com la de l´assessinat que s’ imposava amb força: Un tribunal que jutgi aquests criminals, com Milosevic, que crea la desolació i la desesperació allà on es perque és el que té dins seu -és un ésser que be dels inferns, ho fa realitat ara que té l´oportunitat i tornarà al lloc d´on be quan se li acabin els seus dies-

No entenien, els i les meves alumnes, com un assassí pot arribar i perpetuar-se “al poder” exercir-lo d’aquesta manera i amb impunitat, no sols internacional sinó dels seus conciutadans. En ocasions tinc problemes per explicar alguns fets de la realitat...

Personalment em pregunto, tornan a l’aviació, que pensarien i sentirien tots aquells homes que van veure néixer el segle i que frissaven per volar, que els hi apassionava la idea, que investigaren i provaren i alguns deixaren fins i tot la vida en l’ intent, si poguessin veure alguns dels resultats del seu projecte. I és què, l’ésser humà es capaç de transformar el més inocent dels invents en el més mortifer i destructiu d’ells. I és llavors quan li treu més ... rendiment?!

On està l’esperit d’ aquells pioners? Qui l’heretat? Voldrien ells enlairar-se per arrasar els soposats enemics com passava a Iugoslàvia? O potser aspiraven a poder fer fóra arbitràriament els passatgers de vols comercials per un estricte conflicte d’interesos ecònomics? Els únics interesos pels quals majoritàriament ens movem. Dit sigui de pas: A veure quan començen a baixar preus totes les companyies aèries...

Quants cops els actuals pilots beuen de l’origen, d’aquella font d’aigues clares i transparents que raja la vida i dona a l’esperit l’alé que frequenment manca a terra ferma? Està, existeix !! I per trobar aquesta font només cal cercar.

Un últim apunt: tots aquests dies de noticies -afortunadament ja passats- plens d’avions i de pilots, ni una sóla imatge que confirme que, encara que només sigui testimonial, hi ha dones que comanden també, els meus estimats AVIONS.