carta oberta a una inmigrant

El tema, prenda, es que tu realment no necessites la feina (almenys k sigui vocacional) el k necessites són els diners que et donaran per vendre el teu temps i que et permetran participar de la VIDA. Però s´ha iniciat un cami que dificilment tindrá volta enrrera (almenus k no ho forçem i en éso estamos) i es k el diners, la massa important de diners que permeten la VIDA, están en paradisos fiscals i aquests àvars que abans explotaven les classes treballadores amb el vist-i-plau dels governants, ara ho tenen més fàcil (i sense conflictes directes) especulan en els "mercats" També jo m´he posat, però com k tinc una edat i mai m´ha agradat això de córrer amunt i avall, me decidit per l´activisme i estem creant LES MONEDES SOCIALS. Perque -torno a dir- tu no necessites vendre el teu temps, necessites els diners que et permetran relacionar-te, pagar les teves despeses, comprar allò que vols, etc, etc, etc. I això ho pots aconseguir amb els intercanvis i amb les monedes socials. Jo veig, fins i tot, que aquesta será la única manera de que els àvars i els grans akumuladors perdin el seu "poder". Girant l´esquena a aquest model és la única forma d´acavar amb ell. Deixan d´alimentar a la bèstia!!! ...perque tu i jo sabem que la emigració sols resol les vostres necessitats a curt termini, sabem que els polítics els hi falta imaginació i esperit per a posar-se i resoldre amb eficacia (no estàn per a això ells); sabem k els àvars ni picant-los el colze obren la ma, sabem... tinc una filla de la teva edat, emigrant també com tu, que a obert un blog per a compartir la informació de la seva experiencia; pases a donar, paperassa necessaria... I com a generació k et precedeix t´em de demanar perdó, a tu i a tots i totes les que en aquestes modernitats sou INMIGRANTS. Per no haver fet les coses prou bé, per l´estat de la situació, per no haver sabut fer previsions i saber veure (t´haig de dir k jo si vaig veure i vaig escriure sobre el k en el seu moment vaig preveure com a insostenible, però, es clar, no sóc política jo, i no prenc aquestes decisions...) Sols sóc una mestre, com la Núria, que ara es desganyita cridant sobre la IMPERIOSA NECESSITAT D´IMPLEMENTAR L´EDUCACIO EMOCIONAL A LES AULES!! i k a pagat car, molt car, l´atreviment!!! Bé, k els reis mags ens siguin propicis. Abraçades!